sábado, 14 de febrero de 2009

ORQUÍDIES (oli)

Xeca 2007

Sempre hi ha una flor amb la que, per un motiu o altre, ens sentim més identificats.
Sempre trobem alguna cançó que reflexa els nostres sentiments, les nostres vivències, el nostre estat d’ànims …
I per açò, encara que sigui un tòpic, encara que sigui un clàssic, en algun moment de les nostres vides i amb alguna persona en particular, gairebé tots hem sentit la necessitat de regalar flors o de regalar música.


3 comentarios:

Anónimo dijo...

Com es possible que encara te l'estimis. Trobes que s'ho mereix?

XECA I JOSEP dijo...

I tant de dret! Tots tenim dret a que ens estimin, el que si pens es que ningú té dret a erigir-se en justicier per determinar qui es mereixedor i qui no de l’estimació o de l’amor. A més no crec que el sentiment d’estimació o amor neixi en les persones determinat per si l’altre el mereix o no, l’amor es un sentiment molt més noble i espontani.

XECA I JOSEP dijo...

Un aclariment:
Aquest, es meu blog, es una porta oberta a les meues idees, a les meues creacions, a la meua forma de veure i entendre el mon i, per suposat, als meus sentiments. Es impossible deslligar una cosa de l’altra, ja que les persones som un tot, som el que pensem, el que vivim, el que sentim…
Es gratificant saber que hi ha gent que segueix el meu blog, encara que tan sols siguin una o dues persones, i m’agrada molt que em deixeu els vostres comentaris però, per altra banda, en cap moment em sentiré condicionada pel que puguin opinar els meus visitants, ja que aquesta es la meua finestra, el meu mitjà per a l’expressió lliure i sincera i que a jo ja em va bé que sigui així.
Partint d’aquesta seguretat i sempre des del respecte, tenc molt clar que mai, mai més negaré ni reprimiré els meus sentiments, tenc la absoluta certesa que qui ho fa acaba emmalaltint.
Dit açò vos anim a tots els qui em visiteu que continueu deixant les vostres opinions.