miércoles, 22 de abril de 2009

VIDES EN BLANC I NEGRE (acrílic)

Xeca 2008
Escrit del quadre: "POBRES SON AQUELLS QUE VIUEN LA VIDA EN BLANC I NEGRE I ES PRIVEN D'ENRIQUIR-SE EN LA DIVERSITAT"

Avui em sent crítica, crítica amb totes aquelles persones de ment obtusa, incapaços d’acceptar qualsevol cosa o persona que no passi per l’estreta malla del seu sedàs. Un sedàs teixit amb la base de la seua falsa moral, i que tan sols utilitzen per allò que els hi convé i amb qui els hi convé i que possiblement empressin amb ells mateixos s’endurien una desagradable sorpresa.
I per açò avui penjo aquest quadre que un dia vaig pintar pensant en totes elles i especialment amb algunes en particular. Ah! I no, no ens enganyem, no rallem tan sols de persones amb “poca cultura” que potser tindrien en aquesta manca de coneixements una petita justificació. Parlem també de persones amb estudis, de professors i professores que prediquen la tolerància i practiquen la intolerància i que han de tenir un paper important en l’educació dels nostres fills, que suposadament els hi han d’ensenyar el valor de la condescendència i la riquesa de la diversitat i que difícilment ho faran mentre no treballin la seua capacitat d’obrir-se i acceptar o, com a mínim respectar, la realitat de la societat en que viuen i a les persones que la conformen que son de TOTA MENA. També els hi diria que reflexionin sobre quins son els motius de la seua actitud, que reflexionin sobre LA POR que moltes vegades es una de les causes de la intolerància i de la agressivitat. I com no, els hi recordo una reflexió que sempre em feia una persona a la que estim molt : “QUIEN TIENE HIJOS Y BOCA SE EQUIVOCA”
A totes elles els hi diria que vagin amb molt de compte perquè poden fer molt mal, encara que com diu la dita “No fa mal qui vol si no qui pot”. Que tenguin en compte que algun dia potser seran elles que per un motiu o altre necessitaran ésser acceptades, compreses i respectades i possiblement es sorprendran de veure que qui millor les entén son aquells i aquelles que van patir la seua intolerància.
Malgrat aquest sentiment crític com a persona que ha patit, entre altres, les calumnies d’alguns d’aquests practicants de l’homofòbia. Intent fer neteja de pensaments negatius cap a elles i comparteixo la frase que escric a continuació, que no es pròpia, però que una vegada em van escriure a mi i que cada dia intent fer-la un poc més meua procurant actuar d’acord amb el que enuncia, sobre tot amb aquells i aquelles que s’han comportat amb jo d’una manera que encara em costa d’oblidar.
DAVANT LA INCOMPRENSIÓ DELS ALTRES, COMPRENSIÓ, DAVANT LA INTOLERÀNCIA DEL MÓN, RESPECTE. SOLAMENT DONANT EL QUE VOLEM REBRE ACONSEGUIM TENIR-HO.
CAL QUE ESTIMEM MÉS JA QUE AMB L'AMOR LA POR NO TE RES A FER, PERQUE ALLÀ ON HI HA AMOR LA POR NO TE CABUDA.

viernes, 10 de abril de 2009

SOLEDAD (Oli)

Xeca 2008


SOLEDAD, un nom propi i un estat d’ànim que per jo sempre aniran lligats d’una manera molt especial i molt estreta.

jueves, 2 de abril de 2009

SENSE TÍTOL (pastel)

Xeca 2008

"Primero pensé que lo importante es luchar por lo que quieres conseguir. Más tarde, me di cuenta de que lo fundamental es estar seguro de lo que uno quiere en esta vida. Y ahora que sé lo que quiero, también sé que el futuro es de aquellos que creen en la belleza de los sueños."
Ayer soñé (Benito Kamelas)