ES L’HORA D’UN RECONEIXEMENT
Aquest quadre, que representa un iceberg, el vaig pintar pensant en aquelles mares que tenen el cor fred, i que son capaces de posar els seus interessos personals i els seus prejudicis socials per davant i per damunt de la felicitat dels seus fills i filles.
Per sort no vaig haver de pensar en cap moment en la meua mare, perquè avui per avui, tinc que reconèixer que tan ella com el meu pare m’han sorprès gratament.
I per què ho dic això?
Perquè ella té 78 anys i, com quasi totes les dones de la seva generació, ha rebut una educació molt repressiva en quan a llibertats, ha viscut en una època on la dona havia d’adoptar una actitud més be submisa i en una societat en la que tenia una excessiva importància el “que diran” i on tot el que no aprovava l’església era pecat. Dons no totes les mares d’aquesta generació tenen la capacitat d’acceptar que una filla amb 37 anys, 15 d’ells fent vida de parella amb un home i amb dos fills, decideixi sortir de l’armari i declarar públicament la seva homosexualitat.
Sé que tan per ella com pel meu pare, han sigut tres anys molt durs per tots els aconteixaments que han vingut al darrera d’aquest fet. Soc conscient que els primers mesos no ho van acceptar i en certa manera em van rebutjar i em van fer sentir molt culpable, però avui entenc que els meus pares també necessitaven un marge de temps per fer-se a la idea, per reflexionar i per adonar-se’n del que era més important per ells, LA FELICITAT DE LA SEVA FILLA I DELS SEUS NETS. En tot aquest procés crec que hi va tenir molt a veure la meva fermesa i la coherència del meu comportament, però per damunt de tot va prevaldre EL SEU GRAN COR, EL RESPECTE I L’AMOR QUE SENTEN PELS SEUS DOS FILLS.
Avui ja no tinc en compte aquells primers mesos de retrets i insults. Avui tan sols em quedo amb les paraules que em va dir la meua mare quatre mesos després d’haver-li donat aquell disgust, les seves paraules de consol després de que la meua nova parella (que s’havia passat mesos suplicant-me que no l’abandonés mai perquè jo era l’amor de la seva vida) cedís a les fortes pressions familiars i socials i em deixés sola d’un dia per l’altre renunciant a una bonica i ferma història d’amor. Les paraules que mai hauria pensat que podrien sortir de la boca i del cor de la meua mare van ser:
- Mira Sisca, jo a na _ _ _ _ _ _ _ ja l’havia acceptada, perquè al cap i la fi el que jo vull es que tu siguis feliç i si era amb ella que ho havies de ser a jo ja m’està bé. A més a n’aquesta vida no saps mai de qui t’has de valer. Però vull que sàpigues que el que ella t’ha fet no té perdó – (cosa que tampoc es així ja que fa temps que la va perdonar).
Per tot açò vull dir-vos GRÀCIES PAPÀ, GRÀCIES MAMÀ, VOS ESTIM i malgrat que hem tingut moltes diferències i que veiem la vida des de perspectives molt diferents, sé que sempre em respectareu i que puc comptar amb voltros pel que sigui, ja que així m’ho heu demostrat.
Enguany aquest BONES FESTES DE SANT JOAN va dirigit a voltros dos d’una manera molt especial. VOS ESTIM.
