domingo, 26 de diciembre de 2010
martes, 30 de noviembre de 2010
DESIGUAL (oli)
Xeca 2010
L’any passat una jugadora de l’equip júnior de voleibol del que soc la 2ª entrenadora, conscient de que jo soc la primera en fer broma sobre la meua condició sexual. Mentre esperàvem a l’aeroport de Barcelona, es va apropar a mi amb les mans amagades al darrere i em va dir:
- Xeca, tenc un regal per tu
Era un dels fantàstics llibrets dels catàlegs de la marca de roba Desigual, es tractava d’un catàleg de bosses i complements, i es clar que me’l va regalar! Quina broma! Perquè destaquessin més els articles, estava confeccionat amb fotografies de cossos de dones despullades portant aquelles bosses. Era realment bonic i em va agradar que em fessin la broma, sense embuts ni prejudicis. Vam riure totes una bona estona i al final vaig prometre que d’una de les fotografies en faria un quadre, ja que mai m’havia atrevit amb la figura.
Aquí en teniu els resultats.
NO HI HA COM SABER FER BROMES I RIURE’S D’UN MATEIX PER SENTIR-SE A GUST. PUC DIR QUE EM SENTO ORGULLOSA D'HAVER POGUT ARRIBAR A N'AQUESTA SITUACIÓ EN LA MEUA VIDA. EM SENTO ORGULLOSA DE LA MEUA FORÇA, LA MEUA COHERÈNCIA I DE QUE LA POR NO HAGI POGUT NI UN SOL INSTANT AMB ELS MEUS SENTIMENTS. No canviaria per res el meu lloc ni la meua vida per la d'aquella persona que tant he estimat. El camí que jo vaig escollir era difícil d'entrada, però a la llarga m'està conduint a la felicitat...
miércoles, 10 de noviembre de 2010
POSTA DE SOL (Acrílic)
Es primer quadre damunt tela des meu fill. I a sa mare "li cau sa baba". T'ESTIM
domingo, 26 de septiembre de 2010
EL SUEÑO DEL CARACOL
"Clicat" sobre el enlace. Vale la pena ver este cortometraje, que nos da a entender como los humanos nos limitamos, reprimimos por muchos y variados motivos nuestros sentimientos y cuando queremos darnos cuenta de lo que verdaderamente sentíamos y queríamos, ya pasó nuestra oportunidad.
Julia es terriblemente tímida. Un día en un café, se enamora a primera vista de Oliver, un joven que se encuentra sentado en una de las mesas de al lado. Cuando éste abandona el local, Julia reúne todo su valor y decide seguirle... Historia de un amor a primera vista. Dos jóvenes en la lucha contra su propia timidez y el inamovible destino.
LOS MEJORES COMENTARIOS
Este es el cortometraje más impresionante que he podido ver, tiene una historia de amor fuera de lo común todo es impredecible, y nada es convencional.
Jamás dejes para mañana lo que puedas hacer hoy, porque podría ser demasiado tarde....hay que aprender a ver las señales del destino
Que bello el cortometraje....me encanto....les felicito....esta buenisimo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! la vida es para atreverse....si no terminaremos como un caracol, que por lento....sus sueños se derribaron....
SINOPSIS:
Julia es terriblemente tímida. Un día en un café, se enamora a primera vista de Oliver, un joven que se encuentra sentado en una de las mesas de al lado. Cuando éste abandona el local, Julia reúne todo su valor y decide seguirle... Historia de un amor a primera vista. Dos jóvenes en la lucha contra su propia timidez y el inamovible destino.
LOS MEJORES COMENTARIOS
Este es el cortometraje más impresionante que he podido ver, tiene una historia de amor fuera de lo común todo es impredecible, y nada es convencional.
Jamás dejes para mañana lo que puedas hacer hoy, porque podría ser demasiado tarde....hay que aprender a ver las señales del destino
Que bello el cortometraje....me encanto....les felicito....esta buenisimo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! la vida es para atreverse....si no terminaremos como un caracol, que por lento....sus sueños se derribaron....
viernes, 17 de septiembre de 2010
"CON LIMÓN Y SAL" (Oli sobre fusta)
Xeca 2009
REMINISCÈNCIES D'UN DOBLE JOC, D'UN JOC A DUES BANDES MOLT POC NET
DE QUE ME SIRVE (Julieta Venegas)
http://www.goear.com/listen/33ee304/de-que-me-sirve-julieta-venegas
REMINISCÈNCIES D'UN DOBLE JOC, D'UN JOC A DUES BANDES MOLT POC NET
DE QUE ME SIRVE (Julieta Venegas)
http://www.goear.com/listen/33ee304/de-que-me-sirve-julieta-venegas
martes, 10 de agosto de 2010
LOS OJOS, EL ESPEJO DEL ALMA (Acrílico y carbón)
Xeca 2009
"Levanté la vista y vi en sus ojos una mirada muy intensa"
domingo, 18 de julio de 2010
VIDAS OSCURAS (Óleo)
Xeca 2007
FRAGMENTOS DE DIÁLOGOS DE LA PELÍCULA CADENA DE FAVORES.
EUGENE: - Mi vida es cotidiana, mi vida es manejable, cada dia tengo algo que hacer, no conozco otra cosa, es una rutina y mientras tenga eso estoy bien, si no lo tengo me siento perdido
ARLENE: - ¿Y solamente aspiras a tener una vida manejable?
EUGENE: - Eso es lo que tengo
ARLENE: - No, no lo es, ¿Es lo que quieres?
EUGENE: - Es lo que siempre he tenido
ARLENE: - Está bien, no se hacerlo mejor
EUGENE: - No se trata de ti
ARLENE: - Claro que si, la vida te está ofreciendo algo y no lo quieres, quizás tengas miedo al rechazo, pues yo no puedo rechazarte ...
TREVOR: - Creo que hay personas que tienen miedo o algo, pero las cosas pueden ser distintas. En realidad el mundo no es exactamente una mierda, aunque supongo que es duro para aquellos acostumbrados a que las cosas sean como son, aunque sean malas, y no quieren cambiarlas, se dan por vencidos y entonces se sienten perdidos.
martes, 22 de junio de 2010
ICEBERG (tècnica mixta: acrílic i oli damunt textura)
Xeca 2010
Aquest quadre, que representa un iceberg, el vaig pintar pensant en aquelles mares que tenen el cor fred, i que son capaces de posar els seus interessos personals i els seus prejudicis socials per davant i per damunt de la felicitat dels seus fills i filles.
Per sort no vaig haver de pensar en cap moment en la meua mare, perquè avui per avui, tinc que reconèixer que tan ella com el meu pare m’han sorprès gratament.
I per què ho dic això?
Perquè ella té 78 anys i, com quasi totes les dones de la seva generació, ha rebut una educació molt repressiva en quan a llibertats, ha viscut en una època on la dona havia d’adoptar una actitud més be submisa i en una societat en la que tenia una excessiva importància el “que diran” i on tot el que no aprovava l’església era pecat. Dons no totes les mares d’aquesta generació tenen la capacitat d’acceptar que una filla amb 37 anys, 15 d’ells fent vida de parella amb un home i amb dos fills, decideixi sortir de l’armari i declarar públicament la seva homosexualitat.
Sé que tan per ella com pel meu pare, han sigut tres anys molt durs per tots els aconteixaments que han vingut al darrera d’aquest fet. Soc conscient que els primers mesos no ho van acceptar i en certa manera em van rebutjar i em van fer sentir molt culpable, però avui entenc que els meus pares també necessitaven un marge de temps per fer-se a la idea, per reflexionar i per adonar-se’n del que era més important per ells, LA FELICITAT DE LA SEVA FILLA I DELS SEUS NETS. En tot aquest procés crec que hi va tenir molt a veure la meva fermesa i la coherència del meu comportament, però per damunt de tot va prevaldre EL SEU GRAN COR, EL RESPECTE I L’AMOR QUE SENTEN PELS SEUS DOS FILLS.
Avui ja no tinc en compte aquells primers mesos de retrets i insults. Avui tan sols em quedo amb les paraules que em va dir la meua mare quatre mesos després d’haver-li donat aquell disgust, les seves paraules de consol després de que la meua nova parella (que s’havia passat mesos suplicant-me que no l’abandonés mai perquè jo era l’amor de la seva vida) cedís a les fortes pressions familiars i socials i em deixés sola d’un dia per l’altre renunciant a una bonica i ferma història d’amor. Les paraules que mai hauria pensat que podrien sortir de la boca i del cor de la meua mare van ser:
- Mira Sisca, jo a na _ _ _ _ _ _ _ ja l’havia acceptada, perquè al cap i la fi el que jo vull es que tu siguis feliç i si era amb ella que ho havies de ser a jo ja m’està bé. A més a n’aquesta vida no saps mai de qui t’has de valer. Però vull que sàpigues que el que ella t’ha fet no té perdó – (cosa que tampoc es així ja que fa temps que la va perdonar).
Per tot açò vull dir-vos GRÀCIES PAPÀ, GRÀCIES MAMÀ, VOS ESTIM i malgrat que hem tingut moltes diferències i que veiem la vida des de perspectives molt diferents, sé que sempre em respectareu i que puc comptar amb voltros pel que sigui, ja que així m’ho heu demostrat.
Enguany aquest BONES FESTES DE SANT JOAN va dirigit a voltros dos d’una manera molt especial. VOS ESTIM.
ES L’HORA D’UN RECONEIXEMENT
Aquest quadre, que representa un iceberg, el vaig pintar pensant en aquelles mares que tenen el cor fred, i que son capaces de posar els seus interessos personals i els seus prejudicis socials per davant i per damunt de la felicitat dels seus fills i filles.
Per sort no vaig haver de pensar en cap moment en la meua mare, perquè avui per avui, tinc que reconèixer que tan ella com el meu pare m’han sorprès gratament.
I per què ho dic això?
Perquè ella té 78 anys i, com quasi totes les dones de la seva generació, ha rebut una educació molt repressiva en quan a llibertats, ha viscut en una època on la dona havia d’adoptar una actitud més be submisa i en una societat en la que tenia una excessiva importància el “que diran” i on tot el que no aprovava l’església era pecat. Dons no totes les mares d’aquesta generació tenen la capacitat d’acceptar que una filla amb 37 anys, 15 d’ells fent vida de parella amb un home i amb dos fills, decideixi sortir de l’armari i declarar públicament la seva homosexualitat.
Sé que tan per ella com pel meu pare, han sigut tres anys molt durs per tots els aconteixaments que han vingut al darrera d’aquest fet. Soc conscient que els primers mesos no ho van acceptar i en certa manera em van rebutjar i em van fer sentir molt culpable, però avui entenc que els meus pares també necessitaven un marge de temps per fer-se a la idea, per reflexionar i per adonar-se’n del que era més important per ells, LA FELICITAT DE LA SEVA FILLA I DELS SEUS NETS. En tot aquest procés crec que hi va tenir molt a veure la meva fermesa i la coherència del meu comportament, però per damunt de tot va prevaldre EL SEU GRAN COR, EL RESPECTE I L’AMOR QUE SENTEN PELS SEUS DOS FILLS.
Avui ja no tinc en compte aquells primers mesos de retrets i insults. Avui tan sols em quedo amb les paraules que em va dir la meua mare quatre mesos després d’haver-li donat aquell disgust, les seves paraules de consol després de que la meua nova parella (que s’havia passat mesos suplicant-me que no l’abandonés mai perquè jo era l’amor de la seva vida) cedís a les fortes pressions familiars i socials i em deixés sola d’un dia per l’altre renunciant a una bonica i ferma història d’amor. Les paraules que mai hauria pensat que podrien sortir de la boca i del cor de la meua mare van ser:
- Mira Sisca, jo a na _ _ _ _ _ _ _ ja l’havia acceptada, perquè al cap i la fi el que jo vull es que tu siguis feliç i si era amb ella que ho havies de ser a jo ja m’està bé. A més a n’aquesta vida no saps mai de qui t’has de valer. Però vull que sàpigues que el que ella t’ha fet no té perdó – (cosa que tampoc es així ja que fa temps que la va perdonar).
Per tot açò vull dir-vos GRÀCIES PAPÀ, GRÀCIES MAMÀ, VOS ESTIM i malgrat que hem tingut moltes diferències i que veiem la vida des de perspectives molt diferents, sé que sempre em respectareu i que puc comptar amb voltros pel que sigui, ja que així m’ho heu demostrat.
Enguany aquest BONES FESTES DE SANT JOAN va dirigit a voltros dos d’una manera molt especial. VOS ESTIM.
sábado, 5 de junio de 2010
HABITACIÓN EN ROMA
SA DARRERA PEL·LÍCULA DE JULIO MEDEM I QUE POSSIBLEMENT NO VEUREM ALS CINES DE MENORCA.
SA LLETRA DE SA CAÇÓ "LOVING STRANGERS" DE "THE RUSSIAN RED"
Amantes desconocidos, amantes desconocidos,amantes desconocidos, oh…
Tengo un agujero en mi bolsillo por donde todo el dinero se ha ido.y tengo muchísimo trabajo que hacer con tu corazón, porque está muy ocupado, el mío no lo está.
Amantes desconocidos, amantes desconocidos,amantes desconocidos, oh…
Es sólo el comienzo del inviernoy estoy sola, y tengo mi ojo puesto en tí. Dame una moneda y te llevaré a la luna. Dame una cerveza y te besaré como una tonta, Como tú haces cuando mientes, cuando no estás en mis pensamientos. Como tú haces cuando mientes, y yo sé que no es mi imaginación.
Amantes desconocidos, amantes desconocidos,amantes desconocidos, oh…
miércoles, 26 de mayo de 2010
martes, 20 de abril de 2010
QUE HEM FET ! (Acrílic)
Xeca 2007"... La vida más pequeña vale mil veces más
que la nación más grande que se invente jamás..."
Fragment de la cançó Eropa VII de La Oreja de Van Gogh, que val la pena escoltar.
Aquí vos deix l'enllaç (clicau a sobre)
miércoles, 7 de abril de 2010
AMISTAD ???? (Acrílic)
Xeca 2008
D'AMICS ME'N CALEN POCS, PERÒ BONS COM LA FRUITA QUE POT MADURAR A L'ARBRE.
domingo, 14 de febrero de 2010
miércoles, 20 de enero de 2010
¿QUIÉN MOVIÓ MI QUESO?
Tan de bo la por no ens acompanyés tant sovint.
Tan de bo no t’hagués acompanyat llavors.
Tan de bo no et seguís acompanyant.
Tan de bo, tan de bo, tan de bo, i amb el “tan de bo” ens quedam.
Quina pena que en HAW tingués que deixar en HEM i no poguessin fer junts el nou camí!, però encara segueix escoltant la renou dins el laberint esperant que siguin les petjades del seu amic que ha decidit creuar, TAN DE BO.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
