Xeca 2012
Xeca 2012
Aquest dos retrats han sigut un regal per en Francesc i Núria, es meus “nebodets”,
però també per a tota sa família, especialment per sa seua mare, na Ninona, ella i jo som
amigues des de que teníem dos anyets i d’aquella època d’infantesa tenim molts
i bons records. Sa nostra generació encara va pertànyer a sa d’aquells fillets i filletes que jugàvem as carrer i de tot açò en guardem ben
vives en sa memòria un bon grapat d’anècdotes.
Avui, 43
anys després, podem omplir-nos sa boca per dir ben fort i ben clar que
continuem essent amigues i ho podem fer perquè no hi ha amistat més forta que
aquella que ha superat es moments més durs. A vegades sa vida ens dona s’oportunitat
de posar a prova qui son els amics de veritat, és en es moments difícils on
alguns des que consideraves amics es
converteixen en grans decepcions i quan queden es pocs que val la pena
conservar i tu Ninona ets una d’elles ( i per sort no s’ única).
Aquests
dos quadres van suposar un repte, fer retrats
quan pràcticament no n’havia fet cap mai, tornar a treballar amb sa tècnica des
pastel després de molts anys de tenir-la aparcada i tot açò fer-ho amb dues
cares massa conegudes que és el més difícil. En ells hi ha moltes hores de
dedicació, possiblement des d’un punt de vista tècnic tindran molts defectes i
coses per millorar però els he fet amb molta il·lusió, cada una de ses llums i ombres,
ses línies, es colors... estan impregnats d'amor.
Va ser un plaer fer-los i encara més poder gaudir des moment en que els van destapar. No l'oblidaré.
