sábado, 2 de mayo de 2009

QUOD NON ME NECAT FORTIOREM ME FACIT (El que no em mata em fa més fort)

Xeca 2008 (acrílic)


QUOD NON ME NECAT FORTIOREM ME FACIT (El que no em mata em fa mes fort)

I es veritat. De totes les situacions dures, difícils, traumàtiques ... sempre en podem treure algun aprenentatge positiu.
També hi ha una altra dita molt certa “A NINGÚ NO LI PASSA RES PEL QUE LA NATURALESA NO L’HAGI PREPARAT PER SUPORTAR-HO” . Per tant davant les adversitats no ens hem de rendir o enfonsar, cal saber afrontar-les amb la major serenitat i dignitat possibles i enfrontar-nos-hi amb totes les nostres forces i segur que si utilitzem aquesta combinació al final del camí, per dur que hagi sigut en sortirem reforçats, haurem aprés coses realment importants que ens ajudaran a tirar endavant i possiblement a veure el futur des d’un altre perspectiva.
Una de les vivències més dures que prest o tard a tots ens toca viure es la pèrdua d’un ésser estimat ja sigui per la mort o per la separació. Es una experiència molt dura de la que ens sembla que mai ens recuperarem. Hem de passar un dol, es clar, però si sabem passar-lo sense negar la seva presència, deixant que tot el dolor i les pors entrin i ens penetrin per viure’ls i fer-los nostres, després estarem preparats per deixar-los sortir. Demanant ajuda als professionals que calgui, rodejant-nos de la gent adient ( de la que vol realment la nostra felicitat i que no sempre es aquella que ens diu el que ens agrada sentir) i creient en noltros mateixos i amb les nostres qualitats i capacitats SEGUR QUE ENS EN SORTIREM i aprendrem a veure que la soledat no es tan dolenta i que sempre es millor que una mala companyia. I quan sapiguem viure en soledat, sense tenir-li por, potser llavors serà quan estarem preparats per escollir si volem tornar a compartir les nostres vides amb algú i llavors podrem escollir amb qui, i ho farem lliurement.
No hem de defallir i ens sorprendrem gratament al descobrir de tot el que som capaços i de la força que portem a dintre.


LLEGAREMOS A TIEMPO (ROSANA)

No hay comentarios: